Volo, corro, pujo, baixo... fins ben amunt. Corro de nou, sense tocar a terra, ben alt i fent cercles. Aterro. Em paro. Contemplo. M'envolto d'olors noves, els meus ulls ploren llàgrimes que no coneixien abans i ric. Ric tan fort que em sorprenc de mi mateixa. I canto a pit desplomat. El viatge com a camí cap a un mateix, com a vehicle per conèixer als altres.

Una metàfora del recorregut emocional que és la vida.

Inspirat en l'obra clàssica Els Ocells, del dramaturg grec Aristòfanes.